L’alegria? L’alegria és la vida!

Deixa un comentari

4 Juliol, 2015 per Cèlia Cerezo

Sembla que estos darrers mesos, amb l’esperança per unes eleccions que ens venien, l’entusiasme i el somriure de qui preveu un canvi ha sigut -i encara és- ben habitual. Això s’ha reflectit també en l’expressió cultural. Molts grups que basteixen la xarxa musical valenciana han apostat per un discurs positivista. Parle en concret del cas d’El Diluvi. El grup de l’Alcoià ha tret nou disc, un EP sota l’encantat títol Alegria (2015).

El Diluvi assegurà en una entrevista a La Vanguardia que aquest treball és la seua forma de dir-nos a nosaltres que sí, estem en crisi i la patim, però “si volem canviar les coses, l’actitud també ha de canviar” perquè “les paraules, si no van acompanyades d’accions, no valen pas per res”.

L’alegria? L’alegria és la vida!

L’ham que han fet servir els alacantins ha sigut un avançament del videoclip de la cançó “Alegria“, coproduït per Mèl Media, Anmorsígol i Suport Produccions i estrenat el 8 d’abril. Aquest teaser és la intro del seu EP: “Valset”. Les paraules versades de Feliu Ventura ja ens va deixar clar quina seria la idiosincràsia d’El Diluvi: els xicotets plaers són la felicitat del dia a dia. El positivisme i allò més pròxim a nosaltres és la font del coratge vital: “Alegria és l’abraçada necessària i ferma d’un amic… recordar a la iaia fent-me pa torrat amb oli i el primer mosset de la tomaca amb un pessic de sal”. I tant!

Però els vora 90” que dura el manifest engrescador del cantautor de Xàtiva es perllonga amb els 5 roses roges que el succeeïxen al disc: ‘Alegria’; ‘I tu, sols tu’; ‘L’escletxa’; ‘Alacant, bandera clara’ i ‘Un altre dia’. Amb aquesta llista ens diuen que “no cal plorar, són camins d’amor i llibertat”. I per a això? Dues veus principals, una femenina i l’altra masculina: Flora Sempere (Veu i Bandúrria) i David Payà (Violí i Veu), acompanyades de cantants de renom al País Valencià, Catalunya i Balears.

En aquest treball, però, la lletra no és l’únic element que promou l’ideari jovial i determinat. El conjunt instrumental juga un paper fonamental per introduir-nos a un ambient, en essència, d’alegria. El ritme que emplena les partitures d’El Diluvi ressegueix el mestissatge mediterrani, un amalgama d’estil magistral, un ritme vertaderament explosiu damunt d’un escenari: “folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d’arrel valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de tota mena”. Quasi res porta el diari! No és gens d’estranyar que escoltar El Diluvi siga amor a primera oïda.

La música pròpia pren espai en aquest disc. ‘Alacant, bandera clara’ és un dels temes corals que incorpora les veus de Francesc Ribera ‘Titot’ (BRAMS), Xavi Sarrià (Obrint Pas), Marcel Pich (Taverners), el ja incorporat Cesk Freixas i Feliu Ventura. Aquesta és una reedició d’una cançó ja publicada pel grup que en la tornada inclou versos d’Estellés i que ha sigut la banda sonora d’un LipDub celebrat a Alacant el juny de 2013 passat. Pensen que ha arribat l’hora del seu cant a Alacant.

Fills d’Ovidi

El Diluvi són la flor de la llavor d’Ovidi Montllor. Nascuts d’un homenatge a l’artista en el casal popular Tio Cuc, d’Alcoi, la seua proposta va agradar des del segon u. El seu primer disc Ovidenques (2012) va ser la materialització d’un projecte ambiciós que ha aconseguit un so harmoniós. Montllor és qui oxigena la identitat d’El Diluvi i no podia ser d’altra forma que el seu segon treball Motius (2014) portara l’essència de l’artista, el cantant, el pallasso, amb versos musicats com Els bons amics per peteneres i versions com Va com va’ oAutocrítica i Crítica’. Motius per lluitar, i estimar.

Amb més de tres anys de en actiu, El Diluvi viatja per tot el territori de parla catalana. I aquest darrer any 2014 i 2015 han multiplicat la seua presència als escenaris. L’agenda del grup de l’Alcoià inclou una actuació el 10 de juliol al Feslloch, el 24 de juliol a Cinctorres (Aplec dels Ports), el 31 de juliol a Bétera, el 16 d’agost a les Festes de Gràcia, el 21 d’agost a Ibi al Marearock i el 24 d’agost a Benimaurell.

Llarga vida a El Diluvi

Però si alguna cosa he de dir és que El Diluvi és una proposta que agrada, aposten per un so mestís que ha aconseguit clarament embadalir-nos. Si busquem semblances musicals amb grups d’èxit del Principat, podríem apropar-nos un poc al grup Txarango o el desaparegut Peret. Però res a envejar. 😉

Ja amb Motius demostraren el seu talent coral. Manel Alonso ja va dir a un article, publicat a diarigran.cat, que els instruments locals ballant amb ritmes d’arreu del món fan d’El Diluvi un grup d’internacionalisme musical. Locals, o com diria Punset “aldeans”, i globals. Autòctons i internacionals. Manel Alonso també apuntà sobre els membres d’El Diluvi “que s’enfronten amb ofici a la tasca de creació d’un so personal barreja d’una gran quantitat d’influències, músiques que han fet seues perquè són uns individus amb una oïda sense dèries, amb una gran porositat i sobretot amb una enorme capacitat per a digerir sons diversos i fer-los seus per a nodrir la nostra pròpia tradició musical”. El mashup de veus i ritmes podríem dir que és la seua senya d’identitat: moltes col·laboracions, un munt d’instruments i una barreja d’estils.

I tu, sol tu és un dels temes que m’acompanya pel món; situat a la llista de “favorits” junt amb Parets de sal, Va com va o Alegria, és un tema motivant, i el minut 2’22” és un fragment que considere realment engrescador. L’entusiasme, com he dit adés, impregna música i lletra en cadascuna de les 5 cançons del disc Alegria

Considere que amb aquest darrer treball les cançons d’El Diluvi han esdevingut un vertader himne de l’esperança i la necessària vitalitat que hui dia necessitem. Lluny de queixes, pessimismes i planys, la seua actitud i música són el brollador d’una alegria “sense fronteres, sense normes, de camins oberts, de camins per fer, salvatge i ardent”. Ens hem quedat curts amb 6 cançons noves. Volem més energia musical d’El Diluvi. Alegria? Alegria és la vida!!!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

”twitter” ”facebook” ”youtube”

Introdueix la teua direcció de correu electrònic per seguir aquest blog i rebre les notificacions de les noves publicacions a la bústia del teu correu electrònic.

Join 2.032 other followers

%d bloggers like this: